El transtorn de la hiperactividad és genètic

Octubre 2010

És un dels temes que més polèmica genera: pedagogs, psiquiatres, psicòlegs i metges no han pogut fins ara arribar a un acord sobre quines són les causes de l’anomenat trastorn per dèficit de l’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Però un estudi que acaba de presentar un grup de científics britànics potser pot llançar una mica de llum a l’assumpte. L’informe conclou que aquest tipus d’hiperactivitat en els nens té un origen genètic.

“S’havia sospitat durant molt de temps que els gens tenien alguna cosa que veure, donat el caràcter hereditari de la malaltia, però avui ho hem confirmat”, afirmava Anita Tharpar, coordinadora de l’estudi.

El TDAH es un trastorn que afecta el 5 per cent dels nens en tot el món i que es manifesta en hiperactiviat, problemes de conducta i manca d’atenció.

Aquesta nova investigació, que reforça els estudis anteriors que ja havien analitzat aquesta possibilitat, va ser realitzada per un equip del Centre de Neuropsiquiatria, Genètica i Genòmica de la Universitat de Cardiff a Gales. Allà, els científics sostenen que el TDAH és un problema de desenvolupament cerebral i que aquest pot ser explicat genèticament.

Al presentar l’estudi, Tharpar va afegir: “esperem que aquest descobriment ajudi, en primer lloc, a reduir el estigma que ara pateixen els nens amb aquesta malaltia. Sobint, la gent considera que els petits estan mal educats per els seus pares i que tenen un problema de comportament, però ara podem dir amb tota seguretat que no és així, que es tracta d’una malaltia genètica i que els cervells d’aquests nens s’han desenvolupat de manera diferent.

La investigació va ser publicada en la prestigiosa revista científica The Lancet. Els científics senyalaven que els nens amb aquest trastorn que varen ser analitzats els mancaven petits fragments d’ADN, o per el contrari, estaven duplicats. Tharpar va aclarir que aquests resultats no serviran per realitzar un millor diagnòstic del trastorn però si serà un punt de partida per a investigar les seves bases biològiques.

Els autors d’aquest estudi varen analitzar durant vuit anys – entre 2001 i 2009 – l’ADN de 366 nens amb trastorns i d’altres 1.047 que no el patien.

Norma Echevarría, psiquiatra de la Fundació TDAH, va assenyalar que “ja es venia investigant en aquest sentit. Aquest estudi ratifica la idea de que aquests nens que un creu que es porten malament perqué volen, en realitat es porten així perquè no tenen autocontrol. Y l’autocontrol no es genera perquè alguna cosa no està bé en els neurotransmissors. Llavors, aquests estudis serveixen per a reforçar la idea de que ni el mestre és dolent, ni els pares, ni els nens són dolents, és a dir, que s’elaboren altres circuits per poder abordar el tema”.

L’estudi intentava explicar molt del comportament dels nens. Però també d’aquests que, convertits en adults, segueixen patint-ne les conseqüències.

Font: Clarín.com