L'enveja fa mal

Desembre 2010

Situat en el sisè lloc en la llista tradicional dels set pecats capitals, l'enveja és el profund i habitualment hostil rancor que un sent cap a algú que té alguna cosa que un desitja per a si mateix.

L'enveja fa sentir la persona que l'experimenta com algú inferior, una mena de perdedor atrapat en la maldat. A les persones envejoses els resulta particularment difícil apreciar les coses positives de la vida, doncs normalment estan massa preocupades en com es reflecteixen en el seu jo; al mateix temps, en comptes de gaudir dels seus èxits s’intenten comparar contínuament amb els altres en la recerca d'allò que no tenen.

Ara els investigadors estan començant a comprendre els circuits neurals de l'enveja i perquè pot arribar a ser experimentada amb veritable dolor. Científics de l'Institut de Ciències Radiològiques del Japó han escanejar els cervells de 19 joves mentre s'imaginaven a si mateixos com a protagonistes de situacions socials amb altres personatges de més o menys estatus o èxit.

Quan als participants se'ls confrontava amb personatges que envejaven, les regions cerebrals involucrades en el registre del dolor físic s'activaven: com més profunda era l'enveja, més vigorosament s'activaven els centres de dolor del còrtex cingular anterior dorsal i altres àrees cerebrals relacionades . En canvi, quan a les persones se'ls donava l'oportunitat d'imaginar que el subjecte envejat queia en la ruïna, llavors s'activaven els circuits de recompensa del cervell en forma proporcional com de gran era l'enveja: els que sentien una enveja major reaccionaven a la notícia de la desgràcia aliena amb una resposta més activa en els centres dopaminèrgics del plaer.

El director de la investigació assevera que aquesta és la reafirmació d'un refrany japonès: "Les desgràcies dels altres tenen gust de mel" però més enllà de la saviesa popular el cert és que l'enveja és un sentiment promocionat per una societat sustentada en la competitivitat, però és a la mateixa vegada el sentiment més reprimit i menys compartit a nivell social. A les persones els resulta particularment difícil reconèixer però el senten com un dolor tenaç, gairebé arriba a ser un dolor físic. Per què? Perquè la nostra cultura, eminentment competitiva, ens educa per comprendre els èxits dels altres com fracassos personals, així, l'enveja es vivència com un dolor eminentment emocional en activar les àrees cerebrals relacionades amb la monitorització dels conflictes i els errors i també les involucrades en la percepció del dolor.

Font: Hidehiko, T. et. Al. (2009) When Your Gain Is My Pain and Your Pain Is My Gain: Neural Correlates of Envy and Schadenfreude. Science; 323(5916): 937 – 939.